Album: Illenc

Illenc

Obre els ulls un bon dia cap a ponent
la mar m'enlluerna perquè hipega es sol i es vent.
En es cel una gavina crida
i és quan me passa pes cap que aquesta illa
just com sa gavina fuig
i no pot tornar,
però no és ella qui se'n vol anar;
i fuig enmig de la mar;
se'n va i no la tornaré a escoltar.

Quan estigui lluny de casa
i no pugui respirar s'aire de la mar.
Diuen que sense terra no hi ha arrels,
qui és que ven ca seva
qui és que ven ca seva, no!

No tenguis por illa meva;
tu mai no moriràs ni passaràs
en mà extrangera
es teu poble et duu dins el seu cor
es teu poble et duu dins el seu cor
dins el seu cor, dins el seu cor.

D'un turó veig que comença a ploure,
quatre gotes primes fan sortir aquell caragol.
Pes verdet ja hi corr un riarol
però sa terra que banya ja no ho vol
perquè ja no ho és,
no és sól mallorquí,
es doblers l'han tret d'aquí
i pensa que l'han traït;
una vida mal baratada així.

L'endemà es padrí va a passejar
per sa camada de quan era un nin,
però no pot perquè li han barrat camí
i ha de voltar.
Es temps passa massa aviat
i pensa que hem baratat
es pa d'avui per sa fam de demà;
sa fam de demà.

No tenguis por illa meva,
tu mai no moriràs no passaràs
en mà extrangera;
es teu poble et duu dins el seu cor
es teu poble et duu dins el seu cor
dins el seu cor, dins el seu cor.

Encara és pret pes dia de dir-nos "Adéu".
Tanta sort que n'hi ha que
pensen que hi som a temps.

També és ver,
que al seu cor puc viure,
però és que entre poc i massa
sa mesura passa

I jo no vull poder dir
que aquesta illa no és dels meus fills
nostra terra es tot lo que tenim
quin orgull que és dir
jo som mallorquí